Era gairebé de nit. Arranquem i ens adrecem cap a la casa que queda a uns 500 metres. Abans d’arribar he de baixar del cotxe per obrir el filat de les vaques. De lluny veiem una figura que camina decidida però en direcció contraria d’on som nosaltres. Com més ens acostem més ràpid camina. Al seu voltant hi corren un parell de gossos de ramat. És un home d’uns 50 anys. Ni ens mira però, ens fa aturar.

– Heu posat el fil?. – Segur? que sinó les vaques… No éreu pas vosaltres els de l’altre dia al matí. Un cotxe blanc? anàveu amb gossos? I al vespre?

La penombra ja ho cobria tot. El que d’entrada semblava esquerp ara volia xerrar.

– Ja no en queden de gossos com els d’abans. Si saps algú que es tregui les vaques i tingui algun gos bo, m’ho diràs? Gossos… guardes cadells i llavors no serveixen. Fan falta gossos valents, que no s’arruguin. Jo en tenia un de bo… malaguanyat.

Tot seguit parem altre cop el cotxe i l’escoltem.

– Un dia quan ja era tard els cavalls de dalt van trencar el fil. Els cavalls són un bestiar de molt poc fiar. Semblen senyors però tenen mal caràcter. Doncs això, els cavalls es van escapar i jo ja n’estava fart. Cada dos per tres s’escapaven i venien a menjar-se el verd d’aquí. Ho sabeu que aplegar els cavalls no és fàcil? Quan vas per dalt s’escapen per baix. No són com les ovelles o les vaques. Doncs era un dia tard i estava cansat. Els cavalls emprenyant i els gossos avisant-me. Vaig sortir i em vaig acostar per agafar-los. M’acompanyava el gos. Era valent. Un cop els vam tenir reunits, ens vam mirar tots, cavalls, gos, jo. De sobte tot era silenci, les vaques ens miraven amb ulls aquosos, els ocells van parar de cantar i d’enmig del ramat va sortir l’enter, va fer un pas endavant, ens va mirar…

Photo by Randy Harris


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 3 )

Mai la fotografia és muda, ni la furtiva quietud de les imatges amaga del tot la tempesta de sang en la corredíssa animal.Ombreja un cap un altre cap amb cadència de renill i gestos d´ulls amarats de suor. Com les ones segueixo la flama divertida dels colors carnals vestits de pell i família. Admiro el bellugar-se iniciàtic dels cromosomes més antics en la mesura salvatge de la sella que cal posar per fer més còmode el viatge. Però el missatge dels llindars de la fotografia és espai on tremola la remeiera alenada de la llibertat
present i a pèl.

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 22 de juny del 07 a les 2:04

Reinventar l´univers per fer-lo tremolar i ser nosaltres l´alquímia visionaria del volcà. Mai només pescadors en la petita atmosfera que ens fa creure que som diluvi de creacions gegant o de cims inabastables. Faig també la carrera quimèrica del cavall, amb ploma mutada, des del meu escriptori cronològic i biogràfic. La fotografia engoleix i vomita tostemps esperit i oceans agitats de voluntats temeraries.

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 23 de juny del 07 a les 1:43

Germino de nou en la ronca cantarella de l´Anònim i dic el ritme planetari dels cavalls salvatges mentre acosto la consciència al vidre de l´ordinador i la pantalla és prou neta per retrobar allò que s´amaga als pantans de la vella memòria. Amd el dit burxo en la petjada del cavall per saber-m´hi en el tros de fang que s´assecarà deixant noves cal.ligrafies. I les entendrem si les perseguim com les nerviacions de la fulla saben fer-se ritual i mirall on hi reflexiona l´eco de tots els camins. Segueixo inventant l´univers des de l´alquímia del visionari d´àmbit petit. Salut i esquerrans espetecs
de revetlla volcànica! Gràcies per publicar els comentaris!

poeta entotsolat ens ha deixat aquestes paraules el 23 de juny del 07 a les 21:35

Afegeix un comentari