A l’aeroport xancletes i olor d’aftersun. El Prat, caos humanístic. Passo de la calor de St. Joan al plugim de Brusel·les. La ciutat a primer cop d’ull es tan grisa com la política europea. Ens deixen a l’hotel. Quan obro la porta de l’habitació s’engega la música i la pantalla de la TV ens dóna la benvinguda. Al vespre passejo per la Grand Place, fantàstica, europea, educada…

Mengem un Shawarma a la plaça d’Europa. Me’n vaig sol i camino per enmig d’edificis enormes d’oficines buits, carrers silenciosos, solitaris i sense gats.

Ja a l’hotel em trasllado a Sicilia, amb Provenzano i el seu silenci, els secrets que va emportar-se Borsellino i a la duresa de Toto Rina.

Demà, en horari europeu, feina a la Comissió Europea i al Parlament Europeu.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

De tant, /
l´edifici, /
renega la rebuda dels ulls. /

El blau ésser del color /
exigeix,
enorme, /
omplir de pedra /
aquelles blanques cortines /
que no saludaren /
els fronts humits /
a la trista bastida: /
tuf d´esclaus /
cansats d´aixecar /
monumentals /
aixoplucs /
dedicats a la memòria. /

Que la immediata història /
en faci fotografia grisa de la pols /
i que l´ésser conegui /
benevòles les mides del misteri. /

Salut i a seguir favorejant la llengua.

poeta entotsolat ens ha deixat aquestes paraules el 01 de jul. del 07 a les 17:12

Afegeix un comentari