De vegades et veig trista, llunyana.
De vegades ens apareix un mur alt que ens aïlla.

Quan això succeeix se m’estoven les alegries.
La por del teu malestar, del teu patiment ja és sempre també, el meu.

En canvi hi ha dies, la majoria que des de la Cabanya viatgem pel món, toquem el cel i les estrelles i ens enamorem pensant que la lluna només surt per nosaltres.

Per tu, G.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari