Una Barcelona presa per sandàlies d’altres latituds.
Crits, riures, Sta. Maria del Mar invisible.

A mitja tarda, a Palau, bones paraules, – Endavant, si us plau. Poden esperar aquí.

No érem més de 20. A fora sol. Aigües damunt la taula, veus afòniques, silencis… cap pecat.

Interessos, obligacions, exigències. Acaben manant homes panxuts vestits de gris.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

I, a més, són homes grisos vestits de panxa!

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 05 de juny del 07 a les 22:25

Afegeix un comentari