Des de casa, amb la porta oberta que dona el jardí i la C. que entra i surt a tota velocitat, ara quan cau el sol penso en els dies i en la fragilitat de la memòria.

Som capaços d’entendre el pas del temps, de les emocions? O senzillament arraconem el passat i ens reinventem cada cert temps?

Se sent un tro que espetega no massa lluny.

El dia en general ha estat trist, tapat, sense sol, amb xafogor.

Em sento estrany enmig dels coneguts i profundament còmode en el meu fals exili. Però, que n’és de trist a vegades el silenci.

És en tardes com aquesta que els pensaments transcorren assedegats per tot allò que un ha llegit.

Què és el passat, el que hem viscut o el que hem perdut?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 2 )

Escrius d’una forma que explica uns sentiments purs, que et surten de dins, el silenci és dur i fa mal de vegades però amb el temps ens hi acostumem, sempre hi hauran moments de melangia, però les coses aniran passant i d’aquí uns temps diras, ara estic bé tal com estic…Sempre hi ha núvols, tempestes… sempre hi ha el record d’allò que ens ha fet mal però continuem tot i enyorar-ho ho hem tingut, ha passat, ara tenim altres coses que pot ser no valorem, però hi són o bé les hem de buscar…

wink ens ha deixat aquestes paraules el 18 de juny del 07 a les 21:41

Venim/
de les esferes planes,/
dels cercles captivats a l´almosta/
d´uns mateixos mil.lennis de sol i esquena suosa,/

venim/
frisosament pinzellats a mans/ d´un nadiu bolquer/
i l´eteri enamorament ens sorgeix/
pels esvorancs de la paraula./

Però quan no ens fem prou/ voluntariosos en els gestos/
per palpar tot bri de felicitat/
només som ulls,/
palpebres d´ungla tendre,
mirant,/
dins la ceguesa,
el futur,/
només som llum d´ignota alenada,/
i ens creixen cabells blancs/
com destrals d´esperit/
corcant-nos l´anca/
i el molsut tacte del viure.

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 18 de juny del 07 a les 23:22

Afegeix un comentari