Bones noticies, idees, feina, somnis, riures… també decepcions…
M’escapo per anar a comprar quatre coses per dinar.
Ja a casa, el sol silencia l’atmosfera. No fa gens d’aire, la C. respira estirada a sota la taula.
Espero l’A. a dinar, fa dies que no parlem més enllà de – com vas?, tot bé?-.
Va tard. No respon al telèfon. No hi ha contestador.
La P. i la K. passen per davant el jardí i van a passeig.
El dinar és a taula.

Realitats?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Fes-li un petó a l’Àl. Ja saps a qui faig referència, sí al meu estimat amic de la facultat amb qui vam/vaig ofegar tantes penes a dins de l’anís del Mono (sec) i dins de la Maria Brizard. I li dius que tinc moltes ganes de veure’l i que l’estimo molt.

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 26 de juny del 07 a les 22:04

Afegeix un comentari