Núvol.
Ahir al vespre quan tornava cap a casa hi havia un núvol, un, a sobre la silueta del castell. Era estrany, jo derrotat i el núvol que quiet s’ho mirava.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Tots el colors del blau a la taca blanca d´un núvol. Mai quieta, la seva forma, t´enviarà l´aigua de la seva ombra de color. Sempre viatja i passa i s´esmuny i et deixa la presència d´una silueta que et consola l´esfera de la mirada. A terra, a vegades, el mirador de la teva càmera, fa el buit en un badall de fatiga mecànica. Protegeix-la. Les serps que busquen la gran visió dels demàs que han sigut i sempre seràn també necessiten descansar els seus ullassos de profunda espurna enfredorida. Ets ulls atents. Mirar, retratar el ventijol que besa les fulles i la menta que s´escorre oblidada pel camí. Màgica atenció de l´artista per a ell i per als demés. No era pas derrota, era l´estat necessari per percebre aquell tast de núvol. Salut i blaus de cel.

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 02 de juny del 07 a les 23:54

Afegeix un comentari