Era un dia tard al jardí de casa. Rèiem parlant de Nova York, de fa molts anys. Confidències petites explicades amb veu baixa. Nostàlgia dels fills que no hem tingut i que ja no tindrem. Em dius que estem electrocutats d’avorriment. Tots han anat a dormir. Els ocells respiren i s’empaiten. Comencem a veure l’Sky Line del nostre passat.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Has ben destriat la gràcil llanterna/
que serpeja calius per encendre´n/
flames i nuoses herbes benignes/
pàl.lides de llum coronada i encís./

Cantador de crits de misteri/
la ment es fa verbal i desvetlla/
damunt mans tèbies la claror/
de la nit en voluptats movedísses./

Retratar és llaurar subtil el lament/
i el silenci de la sorra que pugna,/
fotografiar és desbridar el riure i l´esquinç/
de la vida de l´aire i del sol i la lluna en lluita/
com músculs tibants de seients de jardí./

LLigall tornassol de records en fuga/
o fugaços records d´allò no aconseguit./
Fills vençuts pel temps de no haver-los/
o la carn d´un “novaiorc” recordat/
fa descomptades nits al pou del remirar-se./

La poesia és perennal borboll/
a infinites tavèrnoles combatents/
de rosa i foc./

Fotografiar poesia/
ho fa la mà/
d´un ull que busca./

Fotògraf reinventes/
l´arquitectura on millorarem./

Salut i esquerres!/

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 29 de maig del 07 a les 23:49

Afegeix un comentari