Vista des del jardí.
Mirant cap el cel, sol.
La Cleo a prop i volent jugar.
Estira’t sobre l’herba verda i humida.
El sol, la llum, fa dies que han marxat.
Escrivint em surten dibuixos.
La càmera no funciona.
Vistes del del cel.
Etiquetes: Paisatges humansTemps
- « Que estàs trist?
- » Dies
Comentaris ( 1 Comentari )
Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 08 de jun del 07 a les 17:18La perspectiva sempre és la del supervivent. La de l´arbre condemnat als dies. La dels núvols promulgant lleis de paisatge.La del fotògraf que escanya la llum fosca en una petita mort que vol que el faci una mica més etern. La perspectiva és la que salva els bedolls i les coníferes de l´injust silenci. Escrivint somnio dibuixos d´acollida, de tendresa, del rapte fèrtil d´un nou món supervivent i esquitxat
d´abraçades i aurora.






(Afegeix a NewsGator)