El record és vague. Hi he pensat o potser somiat aquesta matinada, no se l’hora exacta. Hi erets tu i jo i també altre gent. Se’ns veia contents, parlàvem. Era fosc i érem en un lloc públic, vull dir un bar o un restaurant. Jo assegut mirant endavant mentre tu dreta et recolzaves en un tamboret i parlaves amb no se qui. Teníem uns quants anys més que ara. És com si haguéssim tornat aquí després de molt temps. La gent que arribava ens saludava i rèiem.

Ho escric per no oblidar-ho i perquè en quedi constància i perquè hi havia mirades furtives, incrèdules, que encara no se que volen dir.

No em demanis perquè.

Photo by Baala
Creative Commons 2.0


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Voldria dir el futur també. Saber-lo, encara que inexacte.Mirar els freixes i les seves ombres anys enllà d´aquestes paraules que esmenten la veu del gran llop del temps.Saber que estimaré, que estimarem encara el costum de seure al tronc esquerdat de la noguera que ahir vam plantar. La poesia té fantasmes d´espai fotogràfic. Els ulls tracen la velocitat quieta d´una palmera encegada. Núvols iniciats. I formes que són murmuris de foscor.
Colors d´or. I invisibles, les estrelles, també sé que hi són. Fotògraf ets sentinella necessari.Agraeixo deixar-me dir i ser batec.

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 04 de juny del 07 a les 23:07

Afegeix un comentari