Dies bonics.
Els camps verds.
Massa ocupat, potser.
Amb les calors de juny arribarà la calma.

M‘arribo al migdia a tot córrer per viure.
Oblido l’ahir.
Recursos d’abans, pau.
Independència, espai…
Repàs de les idees, dubtar.
Empaitar el desig, la psique.
Més llum, més vida.

Aquest vegada sense accents.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 2 )

M’encanta el teu bloc!

Sònia ens ha deixat aquestes paraules el 17 de maig del 07 a les 19:53

T´és roca grisa de poema/
el diamant de pedra atzarada,/
el verd absolut d´ombra verda,/
fotògraf zelós d´art i paraula./
Reculls en rectangle la traducció/
del pensament nombrós de la mirada:/
l´estil,/
l´entorn,/
l´anhel/
d´imitació/
del sonet de l´arbre/
en el gruix/
de la possible flor/
amagada./

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 14 de juny del 07 a les 21:19

Afegeix un comentari