Has ben destriat la gràcil llanterna/
que serpeja calius per encendre´n/
flames i nuoses herbes benignes/
pà·lides de llum coronada i encís./

Cantador de crits de misteri/
la ment es fa verbal i desvetlla/
damunt mans tèbies la claror/
de la nit en voluptats movedisses./

Retratar és llaurar subtil el lament/
i el silenci de la sorra que pugna,/
fotografiar és desbridar el riure i l´esquinç/
de la vida de l´aire i del sol i la lluna en lluita/
com músculs tibants de seients de jardí./

LLigall tornassol de records en fuga/
o fugaços records d´allò no aconseguit./
Fills vençuts pel temps de no haver-los/
o la carn d´un “novaiorc” recordat/
fa descomptades nits al pou del remirar-se./

La poesia és perennal borboll/
a infinites tavèrnoles combatents/
de rosa i foc./

Fotografiar poesia/
ho fa la mà/
d´un ull que busca./

Fotògraf reinventes/
l´arquitectura on millorarem./

Salut i esquerres!/


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Segueixo mirant la llum al reialme
immòbil de la fotografia. Despert,
avui que m´és possible filar embriacs
ulls a les tentines de la parla calma
i sense soroll, vull agrair-te l´afegir
el comentari. ” Gerra d´alegria feliç
sóc damunt el meu petit pit d´ocell.”
La llum treballada barreja tumults
de nervis com daus de fortuna llarga.
Arreu s´esfulla per regalar-se tota
la finestra irisada en la recerca de l´art.

fotografies i no puc deixar dormir el poema.

ramonet ens ha deixat aquestes paraules el 30 de maig del 07 a les 22:41

Afegeix un comentari