Gràcies.

Descabdell

Al principi la tendresa s’emmiralla

en qualsevol llacuna.

La pell no sospita nafra.

Les mans, a l’aire,

dibuixen cues de peix als avions,

i el sol somriu els dies de bo

sobre la deriva dels aventurers.

Els nens aurorals d’Escandinàvia,

fan sonar les sirenes dels ferrocarrils,

com el vent a través de cargols de mar.

L’amor cartografia turons i valls,

i s’encanta en embridar el temps plaent.

Un conill remoleja l’herba vora la tanca.

La vella gata ha gatonat dins un nínxol buit

i l’enterramorts li porta llet cada matí.

Hi ha una petita orquestra a la riba del riu:

calla quan m’hi acosto, silenci,

és en el triscar de branca en branca,

en el zel de crestalls que es despleguen

al capdamunt de temeràries atalaies.

Al principi n’hi ha prou amb la llum dels estels

i la companyia d’un gos amic,

per fer desdir la basarda.

Per tots els camins hi ressona

el capcinejar d’antics picarols

i el grinyol de rodes de fusta fent solc a la pedra.

També el teu nom, i el de cada cosa viva,

empremta la soca pensant i l’alimenta

arrapada a la consciència,

al principi i des del principi.

de Josep Checa.

Tots els drets reservats.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari