I quan érem aquí, els estius dolços a Cadaqués, conduir fins a la Vajol, somiant. Recitant de nord Ferrater i Puixkin i fragments de Gamoneda. I anar a dormir tard per beure’ns la vida glop a glop, poc a poc.

I parèntesis per estudiar, per allunyar-nos, per tornar-nos vulgars. Vam lluitar per deixar de ser especials. El desengany del periodisme. Aquells dies que vivíem al carrer Ferran, al Gòtic, els cafès a la Plaça del Pi i entrar en silenci, sempre, a Sta. Maria del Mar. Una Barcelona per oblidar.

Temps

• « Nosaltres érem prínceps (II part)
• » Aux abords dè Ép s

Afegeix un comentari