Viure amb Kundera i Hrabal mentre embaladits contemplaven el pont de Carles IV a Praga. Caminar per la ciutat per trobar el cementiri de Vyàehrad mentre descobríem Janáček i Dvôrak. Travessàvem Europa amb tren, Brno, Viena, Frankfurt, amb Hesse, Mann, i tantes ciutats que pertanyen a aquella època.
Amb Calvino, Leopardi, Lampedusa i sí, també amb Puzo, Borsellino i Falcone prendre un gelat a l’hora de la passegiata a Corleone, per baixar ràpidament fins a Palerm i trepitjar Siracusa i Catània.
I també volar fins a Hong Kong per viure el moment històric de deixar de dependre dels anglesos, llegint Leguineche, mal dormint a l’excel·lent Omni Hong Kong Hotel i veient pondre el sol a la badia de Kowloon. Dies tristos de desfeta interna.
Temps
Afegeix un comentari