Ja de molt joves havíem trepitjat el Louvre i passejat pel Parc Floral de París. Recordes que travessàvem corrents el Pont Neuf tot jugant a veure-hi la Binoche?. Quan teníem, 17 o 18 anys?

Havíem volat a Nova York per conèixer el Central Park i Greenwich Village, dormit al Waldorf Astoria i el meu pare que ens explicava tot visitant el MoMA què hi passava el 64 quan ell vivia a Lexington Avenue. I travessar tot Amèrica per arribar a L.A i quedar astorats amb una vida que no volíem viure. Llegíem Edith Warthon i per tant, hem tornat a Nova York i sempre més hem discutit de Madame Olenska i Newland Archer.

I aquells estius a St Remy de Provence que quan queia el sol anàvem fins a Les Baux per veure les pedres que ja no hi eren i que són al palau papal d’Avignon. Allà hi vam descobrir Baudelaire i potser entendre el silenci de Rimbaud. I a Arles on només si pot anar de nit, llum groguenca, per prendre un Hermitage al café Van Gogh discutint si Van Gogh hi va anar mai o no.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 4 )

[...] Fèiem anar el pèndol i jugàvem a endevinar les distancies i les altures, a endevinar el futur. Anys després asseguts a la badia Koowlon de Hong Kong jugàvem a endevinar el passat, a comparar ciutats, [...]

Kowloon vs Ayats | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 14 de set del 08 a les 23:42

[...] texans i una samarreta groga. Jo una bossa blanca que m’havia portat el meu pare d’un viatge a Califòrnia i on hi dúiem llibres, fruita i un passat comú. Aquestes pedres em recorden aquelles pedres. Un [...]

Un vent que ho escombra tot, ho neteja tot, excepte l’ànima | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 01 de mai del 10 a les 11:47

[...] anys que no venia.. D’una Nova York grisa a un ciutat plena de pel.licules. He caminat cap a Lexington, pujat per Broadway… A Union Square he tingut por, no sabia si vivia dins de Matrix o si era [...]

Postals d’Amèrica (I) | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 15 de nov del 10 a les 18:19

[...] per la magnitud, m’ajuden a pensar en un cotxe, en quilòmetres, muntanyes, llibertat… bons records… el Hurt de Johnny Cash a tot volum i la meva innocència de [...]

Laisser faire | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 15 d'oct del 11 a les 12:10

Afegeix un comentari