Varem creure que el temps anava al nostre favor. I ara tots dieu que la vida és així, que ja se sap, que el interessos canvien..

Em rebel·lo a aquest conformisme. Em rebel·lo al cofoisme del que creu que ha aconseguit alguna cosa, una hipoteca, una casa pagada… a 15 dies d’un viatge molt interessant per estudiar les cacatues de qualsevol república inventada, -es veu que no hi ha va ningú. Dic prou a – Si ara ja és molt turístic, quan vam anar-hi nosaltres si que era autèntic.

Em rebel·lo a les companyies de baix cost, als somnis que duren un cap de setmana llarg, al pont que marxarem a fer turisme cultural… Em rebel·lo a –Vas llegir l’entrevista del Dominical?, – La contra de la Vanguardia és molt interessant. Masses dies normals, d’aquí cap allà, masses paraules buides, masses missatges de mòbil, massa poc soroll i massa poc silenci.

Em fa ràbia ser el més desgraciat pel fet de ser el més conscient de la derrota. No tindrem ni una mort digne. Els diaris no parlaran de nosaltres.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Digues prou, de debò.
Rebel.la’t!

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 24 de nov. del 06 a les 14:02

Afegeix un comentari