Un gran pes a la consciència. Els mals del món a la meva esquena. Al meu voltant tothom té els braços avall. La futilitat d’una vida que passa sense remei. Qui en marca el ritme? A quins interessos pertany?

Soc com un hippie modern: amb les bosses a punt, els papers recollits, el passat dins de caixes de cartró a casa dels meus pares, a casa meva… Amb el portàtil busquem contínuament xarxes sense fils per connectar-nos. A on? amb qui? Amb aquest món? existeix?.

Caminem pels carrers preguntant-nos si hi ha connexió? Volem una banda ampla, per lliscar a tota velocitat, sense rumb, sense virus, sense controls, volem ser lliures però la nostra màxima rebel•lia és baixar-nos música sense pagar d’internet.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Jordi, no bandonis gaire aquest bloc, rega’l i creixerà…

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 31 de des. del 06 a les 20:56

Afegeix un comentari