I d’un dia per l’altre sense tenir-ho massa planejat camí cap a Marsella, Aix, Cannes i passem de llarg Niça. Els quilòmetres es devoren a una velocitat fantàstica. Direcció Gènova i més tard Milà i Verona. La primera nit la passem davant d’un Restaurant Grill a una àrea de servei que potser ja no existeix. Durant les poques hores que dormim sentim passar els camions a frec del cotxe. Xoc de civilitzacions?

Ja ben d’hora passem Venècia i Udine. Austria direcció Grass i veiem Viena cap a mitja tarda. Terra de patates i cavalls, Hongria. Saltem Babolna la terra dels cavallers i de l’antic exèrcit dels hússars i entrem ja de nit a Budapest.

Hem travessat mig Europa o Europa sencera i torno just de forces.

Aquests dies m’acullen pensaments i formes de ser de fa temps. Em vénen al cap sensacions que m’aïllen i a la vegada les desitjo. Des de la gran misèria tinc il•lusions de grandesa, gal•lactica, esbiaixada… Potser va sent hora que deixi enrere les excuses i faci el primer pas. Pretensions o il•lusions? Perspectives?

Força des de la soledat d’un que es va retrobant amb les secretes aspiracions forjades durant llargues tardes de fred i foscor.

I perquè els plors?

Licencia de Creative Commons


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

En mirar enrera a les fotos hi he trobat dàtils de pedra. Peüngles de carícia que davallen el gran riu de porta oberta. Tranquil, el destí mostra, esberlat, el seu collar d´auguris. Banyes distretes d´eruga i germanor.Els pensaments són fantasmes i els agrada de tornar diversos al cim del nostre present. Mai perduts, fan ombres i llum a la cançó de la pedra que ens contempla nupcial en el fruit del desitg.Llenco la primera culpa i afegeixo besades als éssers pregant que ens arribi, existencial, la constel.lada força que ens ha de fer viure allò tan desitjat i buscat.

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 09 de juny del 07 a les 17:13

Afegeix un comentari