Reviso i corregeixo les notes del viatge de principis d’any.
Diumenge, 23 de gener

Problemes amb el cotxe d’en P. No pinta bé. Em descalço i entro a l’aigua. El mar està quiet, i es confonen els blaus. Hi ha molts ocells: gavines, pelicans… Em miro els mapes i els punts GPS. M’estiro i tanco els ulls. Obro els braços. Fa molt sol. Pujo al cotxe i sona la Julieta..

“Lo que me gusta de ti es que me vuelvo a contar. Lo que me gusta es verte a mi lado. Sientes lo mismo que yo.. Lo que mas me gusta es, lo que me dice tu piel..”
Lo que pidas de Julieta Venegas

Condueixo per la platja i ara fa vent, i anem ràpid, i van tots a dalt la vaca i apujo més la música. Els Imraguen estan tristos. Les barques gastades encara mostren els colors vius de la primavera passada. I any rere any continuen flirtejant amb els dofins i fan el ball de la pesca, que els dóna sentit per una vida que no és gens fàcil.
Anem a dormir just sota una duna que queda aixecada sobre el mar. A la lluna li falten un parell de dies per mostrar-se amb tota la seva esplendor. Fa vent. Sóc dins del sac, porto gorro. Escolto música. Veig una estrella que cau. Et penso i ho relaciono amb el triangle amorós d’El cel protector de Paul Bowles i amb les imatges de Bertolucci.I m’adormo.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Jeje… así que hablasteis de Londres… de un corto… de escribir… Bien, pero ¿¿de mi blog??? jeje… me siento honrada!
Un saludo (tengo que aprender algo de catalán, además de “deu” y “molt bé”…)
Un saludo!

misscompracompulsiva ens ha deixat aquestes paraules el 05 de set. del 05 a les 12:42

Afegeix un comentari