Vas dir-me un munt de vegades que quan tornés et truqués. Em deies – Si us plau diguem alguna cosa, que has tornat bé, que m’has trobat a faltar.

I jo se’t vaig emportar de viatge. I al tornar t’he trucat. T’he explicat que he rigut molt, que les perspectives són diferents, que els problemes que aquí creiem impossibles de solucionar allà no existeixen, que allà els problemes són de veritat. Que he vist el cel cada dia i que cada dia t’he pensat. T’he explicat que tenia ganes de veure’t, de tocar-te, de continuar l’abraçada que vam deixar a mitges.

I t’he notat estranya, distant, educada, freda… I m’has dit – Ho has d’entendre, has estat molts dies fora, molt lluny, i jo m’he quedat aquí i han passat coses…

I llavors jo ja no t’escoltava. Tornava a estar enfilat dalt la pinasse amb el vent fuetejant-me la cara, enmig d’una tempesta terrible al llac Debo cridant el teu nom amb totes les meves forces mentre aguantava com podia el tros de vela que ens quedava.

I m’he sentit absurd, vell, estúpid… I he penjat. I no he sabut res més de tu. I ja fa tres dies que he esborrat el teu número del meu telèfon però encara el recordo de memòria. I espero, que així com la tempesta del Debo va servir per tenir l’endemà un matí plàcid i assolellat, serveixi també, per un despertar tranquil encara que sigui lluny de tu.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Els dies passen i un dia intentes recordar el número, i volia!, ja l’has oblidat… ànims!

Joanaina ens ha deixat aquestes paraules el 26 d'ag. del 05 a les 10:33

Afegeix un comentari