M’he aixecat molt tard, molt. Després de molts dies he pogut dormir de tirada. Estic molt cansat. Repasso els MSM i els entenc una mica més que no pas ahir. Et trobo a faltar.

A fora fa vent. Els arbres em parlen del futur.

Una nota tirada per sota la porta em diu que la LL ja ha sigut mare. No sabem quants n’ha fet, però com a mínim són a recer, a la pallisa de Jutglar.

He de treballar i no en tinc ganes. Necessito anar a la platja i tancar els ulls, i que el sol em banyi. Ja és molt tard. El sol cau i per les finestres obertes m’arribo el so del piano que toca la P.

Per la televisió passen l’anunci d’Andalucia, música de Chambao, pujo el volum.
He enviat un missatge a la (?) i m’ha respost a mitges. M’ha recordat la darrera vegada que va estar aquí, el setembre passat. He sentit nostàlgia, sí.

La casa és a les fosques, només la pantalla de la tv sense volum i la llum de l’ordinador il·luminen la sala.

Callo perquè no tinc res a dir.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari