La pantalla fa pampallugues. Les imatges, les lletres, es tornen borroses. El (un) servidor s’ha penjat. De fons sona el telèfon. Sóc a casa. Avui he de treballar. Tu, ahir al vespre, vas venir per explicar-me futurs. Jo no els podia escoltar. Trencadissa interna. M’hauria de plorar el cor. No ho fa. Els parabrises de l’ànima comencen a funcionar. S’engeguen sense donar instruccions…
(…)
A darrera hora et vaig trobar a faltar. Sí, sí, a tu.
Un xic més i cometo l’estupidesa de trucar-te. Era molt tard. La mandra (sort) de tenir el telèfon lluny. La desesperació per un futur que no hem viscut, que hem somiat en clandestinitat.
No surts al Google. Existeixes?
M’agradaria escriure a batzegades, dir el que en penso… no hi ets i avui plourà.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 2 )

I l’ànima? Hi ha dies aixì.

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 08 de jul. del 05 a les 14:37

Un home és un home. No és més.

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 21 de jul. del 05 a les 7:38

Afegeix un comentari