Fa dos dies que estic perdut. Dos dies que als llocs on vaig només hi ha cadires buides.
La lluna ha crescut molt ràpid aquest més.
Estava sopant a fora. A les 23h m’arriba un SMS.
Des de primera hora del matí he estat valorant el fet d’enviar-lo jo o no. He estat a punt moltes vegades i totes, he acabat tirant enrere.

– Que ets a casa?
– Estic de camí. Per?
– Perquè el món se’m fa extrany. I ja se que no hi tinc dret, però m’agradaria parlar amb tu.

…. ( ??? ) Parèntesis que no aturen el temps.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari