Ahir, tard. Va escriure això. Volia dir sense dir.

Hi ha persones que tenen una història comú, equiparable a la d’altres persones però que tenen un no sé que de carismàtic. A més tenen la capacitat (perduda ja per últimes generacions del segle passat)d’entusiasmar-se amb coses tan simples com retallar un tall de paper d’embalar o calcular el total d’una compra de 7 amb 60.
M’explicaré més bé.
Hi ha una doneta prima, esquifida, amb l’esquena corbada pel pes dels anys, que té una botigueta en un carreró del meu poble.
És una personeta que fa que m’emocioni cada vegada que creuo la porta del seu temple (després de sentir l’inevitable dring de la campaneta que avisa) i la sento baixar amb el seu davantal de fer sofregit.
Per mi és tota una heroïna. S’ha adaptat amb tanta facilitat al pas del temps… a l’Euro…!És tan flexible (retalla el paper d’una punta a l’altra sense doblegar els genolls!!!).
Un cop tot lligat s’aferra al llapis i al bloc, i amb un mig somriure de satisfacció dóna les gràcies a no sé qui que li va ensenyar l’útil art de l’algebra i l’aritmètica.
Sempre surto de la seva papereria somrient i pensant quin gust deuen tenir els seus
macarrons.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Aquesta senyora que descrius tan bé, és la senyora que jo penso del carrer V.?

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 13 de jul. del 05 a les 15:12

Afegeix un comentari