Havíem quedat per sopar. Just arribar a casa, dutxa, salutacions i festes amb la gossa. Arribes i em dius que tens gana. Anaves tard. Em renyes, em provoques. S’ha fet fosc. Fa molta calor. La casa pren l’olor del teu aftersun, de tu, de l’estiu, de les vacances que encara no gaudeixes.
– Perquè sempre escoltes el mateix C.D?.
– Perquè m’agrada.
Pugem a dalt. Fa molta calor i les finestres i les portes del jardí estan obertes. Tot i això engego l’aire condicionat. Passem les hores parlant de tu, de mi, de tots dos, del passat, del no futur. Discrepo, exigeixo, rius per dins. La televisió sense volum ofereix imatges d’animals flirtejant. Em parles d’autoestima. Em dius que no et refies de mi. Dels enganys d’abans, dels d’ara.

Si haguéssim estat 5 anys sense veure’ns ara seria possible. Ho dius tu. Ho reafirmo jo. Ens han gastat els altres. M’expliques que necessites aire nou, respirar. Ets incapaç de dir-me què sents.. només em retreus errors. Ja no et vull convèncer de res, només volia somiar. Pensar que encara hi érem a temps. Et noto més propera que moltes de les últimes vegades. Quan parles de tu em toques la cama.

Em demanes per anar a passejar. Baixem pel carrer del call, pel del mig, i mirem el poble des de lluny.

T’acompanyo al cotxe. Parlem a peu dret. Vols treure ferro al que hem parlat. Jo ja no.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari