L’altre dia vaig somiar en tu, va ser molt estrany… Els somnis són tan reals… Jo tornava d’algun lloc, m’imagino que d’aquí, i tu estaves a l’aeroport, no m’esperaves a mi, però eres allà (els somnis sempre són retalls de records guardats als calaixos de la memòria, probablement de quan tornava de Viena…). Tu em vas fer un petó… i vaig sentir el petó com si fos real, em vaig posar tan nerviosa que em vaig despertar!!!! QUINES BROMES ELS SOMNIS!!!

Molt enfeinat com sempre, tot plegat per??? Satisfacció personal?. Al final, penso que hi ha gent que ho necessita això de treballar molt. Jo personalment no sóc tan afortunada… puc treballar el mínim i intentar viure amb el mínim, em dóna més felicitat!!!

Bé maco, et deixo, explica coses ben aviat, eh. Petons petons… Ens veiem al juny a l’aeroport, no?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari