No recordo l’última vegada que havia estat tan nerviós. Vas pujar al cotxe i no vas saber si fer-me dos petons o no. Te’ls vaig fer jo. Em deies que sí, però que ara no, que sí… i jo em veia reflectit als teus ulls. I hores després et vaig deixar al teu cotxe. Tu ja feies tard. Mentre em feies adéu amb la mà em deia que encara no et trobava a faltar. Mitja hora després vas trucar-me al mòbil amb veu trencada dient-me que sí, però que ara no. I jo et deia que just a sobre meu veia a passar un avió. I et preguntava
-On deuen anar?
I tu, ja rient em deies:
-Si et plau demana’ls-ho.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Si,hi ha dies tolerables i d’altres que no ho són tant.

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 23 de juny del 05 a les 16:54

Afegeix un comentari