I T’ESTIMO, perquè els diumenges a la tarda només penso a vegetar al sofà amb una pel•lícula vella que no mirarem.
I ET NECESSITO, per compartir la complicitat dels silencis.
I T’ADMIRO, perquè somrius a primera hora del matí com si ahir no haguessis sortit i acabat vomitant a qualsevol cantonada.
I T’ODIO, perquè la última vegada em vas dir cridant que no volies veure’m mai més, quan sabem que acabarem anant al llit a la primera ocasió que se’ns presenti.
I M’ESPANTES, perquè a vegades t’aixeques amb els ulls vidriosos, mirant al sostre, mentre jo obro el llum i et pregunto – Que et passa? Per què plores?
I T’ADORO, perquè a vegades apareixes radiant i sembles la reina de la festa, ballant al ritme de la música mentre borinots horteres amb copes de cava et van al darrera sense saber que em mires.
I ET TEMO, perquè a vegades te’n vas a un altre univers sense maletes ni telèfons i tinc por que no tornis.

Perquè aquell dia l’ambulància semblava anar més lenta que mai.

(versió lliure) d’ http://www.lacoctelera.com/misscompracompulsiva


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari